Hostname: page-component-848d4c4894-tn8tq Total loading time: 0 Render date: 2024-07-06T11:57:06.328Z Has data issue: false hasContentIssue false

Writing instruments for managing provincial resources during the Roman occupation of northeast Hispania (2nd and 1st c. BCE)

Published online by Cambridge University Press:  05 April 2021

Oriol Olesti Vila*
Affiliation:
Department of Ancient and Medieval Studies, Universitat Autònoma de Barcelona

Abstract

This article analyzes the presence of writing instruments dating to the 2nd–1st c. BCE at several archaeological sites of the northeastern Iberian peninsula (current Catalonia), attempting to assess their historical, social, and economic interest. The evidence of the ancient literary sources, as well as the archaeological contexts in which these objects appeared, allow us to interpret these writing instruments as part of the mechanisms of control and recordkeeping deployed by Rome in this territory during the long and complex process of conquest.

Type
Article
Copyright
Copyright © The Author(s), 2021. Published by Cambridge University Press

Access options

Get access to the full version of this content by using one of the access options below. (Log in options will check for institutional or personal access. Content may require purchase if you do not have access.)

References

Almagro, M. 1955. Las necrópolis de Ampurias. Vol. 2, Necrópolis romanas y necrópolis indígenas. Barcelona: Seix-Barral.Google Scholar
Alonso, J. 2013. “Cápsulas de sellos en Hispania Romana: Aproximación a una primera clasificación formal.” Sautuola 18: 213–26.Google Scholar
Andrews, C. 2013. “Are Roman seal-boxes evidence for literacy?JRA 26: 423–38.Google Scholar
Asensio, D., Cardona, R., Morer, J., Pou, J., Gilimón, B., Cantero, J., Sánchez, L.. 2014. “Novetats de la recerca en els nuclis lacetans del Castellvell (Olius) i Sant Miquel de Sorba (Montmajor): Les campanyes del 2011 al 2013.” In II Jornades d'Arqueologia de la Catalunya Central, 104–9. Vic: Museu Episcopal de Vic.Google Scholar
Barberà, J., and Pascual, R.. 1979–80. “Burriac, un yacimiento protohistórico de la costa Catalana (Cabrera de Mar, Barcelona).” Ampúrias 41–42: 203–42.Google Scholar
Beltrán, F. 2005. “Cultura escrita, epigrafía y ciudad en el ámbito paleohispánico.” Paleohispánica 5: 157–74.Google Scholar
Beltrán, F., De Hoz, J., and Untermann, J.. 1996. El tercer bronce de Botorrita (Contrebia Belaisca). Zaragoza: Diputación General de Aragón.Google Scholar
Bermond, I., and Feugère, M.. 2017. “Un dépôt de fondation (monnaies gauloises) sur le site de Marinesque Combe-Rouge à Loupian (Hérault).” CahNum 213: 511.Google Scholar
Bermond, I., Christol, M., Feugère, M., Pellecuer, Ch., and Sanchez, C.. 2016. “Marinesque (Loupian, Hérault): Un relais routier sur la voie Domitienne.” Gallia 73: 4169.CrossRefGoogle Scholar
Ble, E. 2015. Guerra y conflicto en el nordeste de Hispania durante el período Romano Republicano (218–45 aC). La presencia del ejército Romano a partir de sus evidencias arqueológicas metálicas. PhD diss., Univ. de Barcelona.Google Scholar
Božič, D. 1998. “Neues über die Kontakte längs der Bernsteinstrasse während Spätlatènezeit.” ArhVest 49: 141–56.Google Scholar
Božič, D., and Feugère, M.. 2004. “Les instruments de l’écriture.” Gallia 61: 2141.CrossRefGoogle Scholar
Bruckner, A., and Marichal, R.. 1971. Chartae latinae antiquores III: British Museum, London. Lausanne: Urs-Graf-Verlag.Google Scholar
Burch, J., Nolla, J. M., and Sagrera, J.. 2011. Excavacions arqueològiques a la muntanya de St. Julià de Ramis. Vol. 4, Les defenses de l'oppidum de Kerunta. Girona: Universitat de Girona.Google Scholar
Carreras, C., Martín, A., Pera, J., and Rodrigo, E.. 2016. “Las ánforas de Brindisi en Hispania Citerior: Pautas de distribución y consumo.” Saguntum 48: 103–21.Google Scholar
Castro, Z. 1985. “Pondera: Examen cualitativo, cuantitativo, espacial y su relación con el telar con pesas.” Empúries 47: 230–53.Google Scholar
Cela, X., García, J., and Pera, J.. 2003. Fem arqueología, descobrim la ciutat. Mataró: Ajuntament de Mataró.Google Scholar
Christol, M. 2009. “Les cités de droit latin en Gaule méridionale.” In Rome et l'Occident. Gouverner l'empire (IIe siècle av. J.-C.–IIe siècle ap. J.-C.), ed. Hurlet, F., 315–58. Rennes: Presses universitaires de Rennes.CrossRefGoogle Scholar
Cooley, A. 2012. The Cambridge Manual of Roman Epigraphy. Cambridge: Cambridge University Press.CrossRefGoogle Scholar
Crogiez-Petrequin, S. 2016. “Alpis Graia (col du Petit-Saint-Bernard, Savoie et Val d'Aoste): Découvertes anciennes et recherches récentes.” Gallia 73: 113–18.CrossRefGoogle Scholar
de Chazelles, C.-A. 2000. “Éléments archéologiques liés au traitement des fibres textiles en Languedoc occidental et Rousillon au cours de la protohistoire (VIe–Ier s. av. n. è.).” In Archéologie des textiles. Des origines au Ve siècle, ed. Cardon, D. and Feugère, M., 115–30. Monographies Instrumentum 14. Montagnac: Editions Mergoil.Google Scholar
De la Pinta, J. 1993. “Estampillas sobre producciones cerámicas ibéricas: Una aportación a su catálogo.” Gala 2: 143–57.Google Scholar
Demierre, M. 2015. “Le petit mobilier des fouilles récentes de la ZAC Niel à Toulouse (Haute-Garonne): Chronologie, caractérisation des assemblages et contacts avec le monde méditerranéen.” In Actualité de la recherche sur les mobiliers non céramiques de l'Antiquité et du haut Moyen Âge, ed. Raux, S., Bertrand, I., and Feugère, M., 153–76. Monographies Instrumentum 51. Montagnac: Editions Mergoil.Google Scholar
Derks, T., and Roymans, N., 2002. “Seal-boxes and the spread of Latin literacy in the Rhine delta.” In Becoming Roman, Writing Latin? Literacy and Epigraphy in the Roman West, ed. Cooley, A. E., 87134. JRA Suppl. 48. Portsmouth: Journal of Roman Archaeology, Supplement Series.Google Scholar
Diaz, B., Estarán, M. J., and Simón, I.. 2019. “Writing, colonization, and Latinization in the Iberian peninsula.” In Palaeohispanic Languages and Epigraphies, ed. Sinner, A. and Velaza, J., 396416. Oxford: Oxford University Press.Google Scholar
Duran, M., Mestres, I., and Principal, J.. 2008. Les colleccions de l'exposició permanent del Camp de les Lloses (Tona). Tona: Ajuntament de Tona.Google Scholar
Duran, M., Mestres, I., Principal, J., and Padrós, C.. 2015. “El Camp de les Lloses (Tona, Osona): Un post avançat amb tallers metal⋅lúrgics al servei de la logística de l'exèrcit Romano Republicà (125–75 ane).” RArqPonent 25: 293307.Google Scholar
Eckardt, H. 2017. Writing and Power in the Roman World: Literacies and Material Culture. Cambridge: Cambridge University Press.CrossRefGoogle Scholar
Espinosa, D. 2014. Plinio y los “oppida de antiguo Lacio.” El proceso de difusión del Latium en Hispania Citerior. BAR International Series 2686. Oxford: British Archaeological Reports.CrossRefGoogle Scholar
Estarellas, M., Merino, J., and Torres, F.. 2014. Roma conquesta Mallorca. Les excavacions a Son Espases. Palma: Museu de Mallorca.Google Scholar
Ferrer, J. 2008. “Ibèric tagiar: Terrissaires que signen les seves produccions: Biuŕko, ibeitigeŕ, biuŕbedi i compañía.” Sylloge Epigraphica Barcinonensis 6: 8193.Google Scholar
Feugère, M. 1995. “Les spatules à cire à manche figuré.” In Provinzialrömische Forschungen. Festschrift fur G. Ulbert zum 65. Geburtstag, ed. Czysz, W., 321–38. Espelkamp: Verlag M. Leidorf.Google Scholar
Flors, E., ed. 2009. Torre La Sal (Ribera de Cabanes, Castellón). Evolución del paisaje antrópico desde la prehistoria hasta el medioevo. Monografies Prehistoria i Arqueologia Castellonenques 8. Castelló: Diputació de Castelló.Google Scholar
Fortó, A., and Maese, X.. 2011. “La Torre Roja: Un jaciment ibèric i medieval (Caldes de Montbui, Vallès Oriental).” Tribuna d'Arqueologia 2009–2010: 113–52.Google Scholar
France, J., and Nelis-Clément, J.. 2014. “Tout en bas de l'empire: Les stationes, lieux de contrôle et de representation du pouvoir.” In La statio. Archéologie d'un lieu de pouvoir dans l'Empire Romain, ed. France, J. and Nelis-Clément, J., 117245. Bordeaux: Ausonius Éditions.Google Scholar
Furger, A., Wartmann, F., and Riha, E.. 2009. Die römischen Siegelkapseln aus Augusta Raurica. Forschungen in Augst 44. Augst: Selbstverlag Augusta Raurica.Google Scholar
Gamo, E. 2018. La romanización de Celtíberos y Carpetanos en la Meseta Oriental. Madrid: Ediciones del Museo Arqueológico Regional de la Comunidad de Madrid.Google Scholar
Garcés, I., Masó, F., and Bruguera, R.. 2013. Catàleg dels materials arqueològics de la Torre dels Encantats. Arenys de Mar: Ajuntament d'Arenys de Mar.Google Scholar
Garcia Riaza, E. 2010. “Escrituras de guerra: particularidades de la comunicación textual durante la expansión Romana en Hispania y Galia.” In La praxis municipale dans l'Occident Romain, ed. Lamoine, L., Berrendonner, C., and Cébeillac-Gervasoni, M., 157–74. Clermont-Ferrand: Presses universitaires Blaise Pascal.Google Scholar
Gostenčnik, K. 2002. Die Beinfunde vom Magdalensberg. Neufunde seit 1989. Jb. Landesmuseums für Kärnten. Klagenfurt: Landesmuseums für Kärnten.Google Scholar
Guiraud, H. 1989. “Bagues et anneaux à l’époque Romaine en Gaule.” Gallia 46: 173211.CrossRefGoogle Scholar
Haynes, I. 2002. “Britain's first information revolution: The Roman army and the transformation of economic life.” In The Roman Army and the Economy, ed. Erdkamp, P., 111–26. Amsterdam: Gieben.Google Scholar
Heras, F. J. 2014. “El campamento de Cáceres el Viejo y las guerras civiles en Hispania.” In Las huellas de las guerras civiles Romanas en el sureste de Hispania, ed. Sala, F., 155–67. Alicante: Universitat d'Alacant.Google Scholar
López, A., Rovira, J., and Sanmartí, J.. 1986. Excavaciones en el poblado Layetano del Turó del Vent. Llinars del vallés. Campañas 1980 y 1981. Monografies arqueològiques 3. Barcelona: Diputació Provincial de Barcelona.Google Scholar
Lopez, J., Alonso, N., and Bernal, J.. 2018. “L’oppidum ibèric de Gebut (Soses, Segrià): Avanç dels resultats de la campanya d'excavacions 2017.” RArqPonent 28: 247–82.Google Scholar
Luik, M. 2002. Die Funde aus den römischen Lagern um Numantia im Römisch-Germanischen Zentralmuseum. Bonn: Verlag des Römisch-Germanischen Zentralmuseum in Kommission bei Dr. Rudolf Habelt GmbH.Google Scholar
Marsà, V. 2008. “Fragmento de instrumento musical: Poblado Ibérico de Torre la Sal (Cabanes, Castellón).” Millars: Espai i Història 31: 924.Google Scholar
Marshman, I. J. 2015. Making Your Mark in Britannia: An Investigation into the Use of Signet Rings and Intaglios in Roman Britain. Ph.D. diss, Univ. of Leicester.Google Scholar
Martín, A., and García, J.. 2000. “Nuevas aportaciones sobre la Romanización en el territorio de Iluro (Hispania Tarraconensis).” Empúries 52: 2954.Google Scholar
Mayayo, A. Forthcoming. “Instrumentos de escritura en hueso procedentes de la Cabañeta (Burgo de Ebro, Zaragoza).” In Cultura material Romana en la Hispania Republicana, ed. Uroz, H.. Albacete: Congreso Internacional de Arqueología. In press.Google Scholar
Mayer, M. 2014. “Signata nomina: Sobre el concepto y valor del término signaculum con algunas consideraciones sobre el uso de los instrumentos que designa.” In Instrumenta inscripta V. Signacula ex aere, ed. Buonopane, A. and Braito, S., 1134. Rome: Science e Lettere. Università degli Studi di Verona.Google Scholar
Menéndez, P., and Sobrevia, E.. 2019. “El Turó del Vent (Llinars del Vallès, Vallès Oriental): Un nucli d'activitat econòmica especialitzada a la Laietània.” Laietania 20: 113–23.Google Scholar
Milner, N. P., ed. and transl. 1993. Vegetius: Epitome of Military Science. Liverpool: Liverpool University Press.CrossRefGoogle Scholar
Molist, N. 2014. “La fortificación tardo Republicana de Olèrdola y el control del acceso norte a Tarraco.” In Las huellas de las guerras civiles Romanas en el sureste de Hispania, ed. Sala, F., 229–47. Alicante: Universitat d'Alacant.Google Scholar
Morera, J., Olesti, O., and Oller, J.. 2016. “El control del Pirineo en época Ibérica y Romana Republicana.” In Fortificaciones y control del territorio en la Hispania Republicana, ed. Pera, J. and Vidal, J., 137–66. Zaragoza: Pórtico Editores.Google Scholar
Morera, J., Oller, J., Olesti, O., and Viladevall, M.. 2017. “La Cerdanya i l'explotació dels recursos naturals en època antiga: El Castellot de Bolvir y el Tossal de Baltarga.” ArqueoPyrenae, Treballs d'Arqueologia 21: 97126.Google Scholar
Morera, J., Oller, J., Olesti, O., Merdacal, O., and Cauuet, B.. 2017. “Actividades metalúrgicas en los Pirineos durante la antigüedad: El yacimiento del Castellot de Bolvir (Cerdanya) y el pueblo de los Ceretanos.” In Production et proto-industrialisation aux Âges du Fer, ed. Marion, S., 419–30. Colloque AFEAF 3. Bordeaux: Ausonius Éditions.Google Scholar
Ñaco del Hoyo, T. 2003. Vectigal incertum. Economía de guerra y fiscalidad Republicana en el Occidente Romano: Su impacto en el territorio (218–133 a.C.). BAR International Series S1158. Oxford: British Archaeological Reports.Google Scholar
Ñaco del Hoyo, T. 2010. “Garrisons, military logistics and civil population in the Late Republic: Africa and Hispania.” In The Western Roman Atlantic Façade: A Study of the Economy and Trade in Mar Exterior from the Republic to the Principate, ed. Carreras Monfort, C. and Morais, R., 145–50. BAR International Series S2162. Oxford: British Archaeological Reports.Google Scholar
Ñaco del Hoyo, T. 2017. “‘Conectividad,’ integración militar y ‘estres bélico’ en el N.E. de Hispania Citerior (c. 125–100 a.C.).” In Roma en la Península Ibérica presertoriana. Escenarios de implantación militar y provincial, ed. Principal, J. et al. , 1738. Coll. Instrumenta 56. Barcelona: Universitat de Barcelona.Google Scholar
Ñaco del Hoyo, T., and Principal, J.. 2012. “Outposts of integration? Garrisoning, logistics and archaeology in N.E. Hispania, 133–82 B.C.E.” In Processes of Integration and Identity Formation in the Roman Republic, ed. Roselaar, S. T., 159–78. Leiden: Brill.Google Scholar
Nicolet, C. 1998. L'inventaire du monde. Géographie et politique aux origines de l'Empire romain. Paris: Fayard.Google Scholar
Noguera, J., Principal, J., and Ñaco del Hoyo, T.. 2014. “La actividad militar y la problemática de su reflejo arqueológico: El caso del Noreste de la Citerior (218–45 a.C.). In La guerre et ses traces. Conflits et sociétés en Hispanie à l’époque de la conquête Romaine (IIIe–Ier s. a.C.), ed. Cadiou, F. and Navarro, M., 3156. Bordeaux: Ausonius Éditions.Google Scholar
Olesti, O. 1995. El territori del Maresme en época Republicana (s. III–I a.C.). Estudi d'arqueomorfologia i historia. Mataró: Fundació Caixa Laietana.Google Scholar
Olesti, O. 1998. “Els inicis de la producció vinícola a Catalunya: El paper del món indígena.” In El vi a l'Antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani Occidental, ed. Comas, M. and Padrós, P., 246–57. Badalona: Museu de Badalona.Google Scholar
Olesti, O. 2000. “Integració i transformació de les comunitats ibèriques del Maresme durant els s. II–I aC: Un model de Romanització per a la Catalunya litoral i prelitoral.” Empúries 52: 5586.Google Scholar
Olesti, O. 2010. “Urbanització, integració i gestió del territori al nord-est de la Península Ibèrica en època Republicana (s. II–I a.C.).” In Time of Changes: In the Beginning of the Romanization, ed. Maria Nolla, J., 1160 Girona: Universitat de Girona.Google Scholar
Olesti, O. 2014. Paisajes de la Hispania Romana. La explotación de los territorios del Imperio. Sabadell: DStoria.Google Scholar
Olesti, O. 2017. “La génesis de la sociedad provincial y el proceso de urbanización en el noreste de la Península Ibérica (siglos II–I a.C.).” Gerión 35: 427–59.CrossRefGoogle Scholar
Olesti, O., and Mercadal, O.. 2017. “L'explotació dels territoris Pirinencs orientals en època antiga (s. VI–I ane).” ArqPyrenae. Treballs d'Arqueologia 21: 947.Google Scholar
Olesti, O., Morera, J., Oller, J., and Mercadal, O.. 2018. “Paisatge i territori a la Cerdanya antiga: Novetats arqueològiques al Castellot de Bolvir i el Tossal de Baltarga.” Tribuna d'Arqueologia 2015–2016: 132–56.Google Scholar
Oller, J., Morera Camprubi, J., Olesti Vila, O., and Mercadal Fernandez, O.. 2018. “Los Ceretanos y la Iberización del Pirineo oriental (s. IV–III a.n.e.). Una nueva aproximación histórica y arqueológica.” ArchEspArq 91: 183204.Google Scholar
Ollich, I., Rocafiguera, M., and Amblàs, O.. 2014. “L'oppidum ibèric de l'Esquerda: Darreres aportacions i noves línies de recerca.” In II Jornades d'Arqueologia de la Catalunya Central, 118–24. Vic: Museu Episcopal de Vic.Google Scholar
Pachón, J., Carrasco, J., and Gámiz, J.. 2008. “Las espuelas de jinetes ibéricas en Andalucía Oriental: el ejemplar del Cerro de las Agujetas, Pinos Puente (Granada).” Revista del Centro de Estudios Históricos de Granada y su Reino 21: 2148.Google Scholar
Padrós, C., and Ruiz de Arbulo, J.. 2015. “Castella i praesidia a la façana mediterrània de la Hispània tardo Republicana.” RArqPonent 25: 229325.Google Scholar
Pancorbo, A., Martín, A., and Galera, A.. 2019. “Les intervencions arqueològiques realitzades al Camp de futbol de Cardona (Bages): el jaciment del Campet de la Sal.” In Tribuna d'Arqueologia 2016–2017, 171–97. Barcelona: Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya.Google Scholar
Pensabene, P., Rebé, I., and Rodà, I.. 2012. “The marmora from the forum of Ruscino (Château-Roussillon, France).” In Interdisciplinary Studies on Ancient Stone: Proc. IX Asmosia conf., ed. Gutiérrez, A., Lapuente, P., and Rodà, I., 113–16. Tarragona: Institut Català d'Arqueologia Clàssica.Google Scholar
Pera, J., and Vidal, J., eds. 2016. Fortificaciones y control del territorio en la Hispania Republicana. Zaragoza: Portico Ediciones.Google Scholar
Pera, J., Rodrigo, E., Romaní, N., and Carreras, C.. 2019. “Puig Castellar de Biosca (Lleida): Una fortificación Romana del s. II a.C. en el noreste de la Hispania Citerior.” Gladius 39: 1943.CrossRefGoogle Scholar
Pérez, A. 1998. “Entallo Romano-republicano de la Paeria, Lleida.” RArqPonent 8: 189–90.Google Scholar
Perrin, B. 1919. Plutarch: Lives, Volume VIII. Loeb Classical Library 100. Cambridge, MA: Harvard University Press.Google Scholar
Perrin, B. 1921. Plutarch: Lives, Volume X. Loeb Classical Library 102. Cambridge, MA: Harvard University Press.Google Scholar
Poveda, A. 1988. El poblado Ibero-romano de “El Monastil.” Elda: Ayuntamiento de Elda.Google Scholar
Principal, J., Ñaco del Hoyo, T., Duran, M., and Mestres, I., eds. Roma en la Península Ibérica presertoriana. Escenarios de implantación militar y provincial. Coll. Instrumenta 56. Barcelona: Universitat de BarcelonaGoogle Scholar
Pujol, C. 1890. “Un anillo ibérico.” Boletín de la Academia de la Historia 16: 163–69.Google Scholar
Purcell, N. 2001. “The ordo scribarum: A study in the loss of memory.” MÉFRA 113: 633–74.Google Scholar
Rebé, I. 2016. “Les stylets de Ruscino.” In Studi su Ruscino, ed. Baratta, G., 253–62. Sylloge Epigraphica Barcinonensis 2. Barcelona: Universitat de Barcelona.Google Scholar
Ribas, M., and Lladó, J.. 1977. “Excavació d'unes habitacions pre-romanes a Burriac (Cabrera de Mataró).” Pyrenae 13–14: 153–80.Google Scholar
Ribera, A. 2014. “La destrucción de Valentia (75 a.C.) y la cultura material de la época de Sertorio (82–75 a.C.).” In Las huellas de las guerras civiles Romanas en el sureste de Hispania, ed. Sala, F., 6375. Alicante: Universitat d'Alacant.Google Scholar
Ribera, A. 2017. “Contextos cerámicos de Valentia (Hispania) entre su fundación (138 a.C.) y su destrucción (75 a.C.).” In SFECAG. Actes du Congrés de Narbonne, 517–42. Narbonne: SFECAG.Google Scholar
Riera, R. 2013. “Estelas Ibéricas con lanzas y tropas auxiliares en el nordeste peninsular.” Gladius 33: 3956.CrossRefGoogle Scholar
Rodà, I. 1993. “Escultura Republicana en la Tarraconense: El monumento funerario de Malla.” In Actas de la 1 reunión sobre escultura Romana en Hispania, ed. Nogales, T., 207–19. Mérida: Ministerio de Cultura.Google Scholar
Rodrigo, E., Carreras, C., and Porcheddu, V.. 2015. “Marques africanes i ròdies de Can Tacó (Montmeló).” Pyrenae 46, no. 2: 3147.Google Scholar
Ronc, S., and Ferretti, L.. 2018. “Histoire des premières recherches sur la tombe T. 11 de la nécropole rurale de Saint-Martin-de-Corléans à Aoste.” Boll Soprintendenza Aosta 14: 6266.Google Scholar
Sabaté, V. 2020. “Instrumenta scriptoria en Ilerda.” Sylloge Epigraphica Barcinonensis 18: 3240.Google Scholar
Sala, F. 2012. “El litoral de la Contestania Ibérica ante la conquista Romana: Una cuestión de confines en el sureste de Hispania.” In Confines. El extremo del mundo durante la Antigüedad, ed. Prados, F., Garcia, I., and Bernard, G., 213–26. Alicante: Universitat d'Alacant.Google Scholar
Salazar, N. 2018. Segarra-Sikarra, Cruïlla entre Ibèria i Hispania. Prats de Rei: Ajuntament dels Prats de Rei.Google Scholar
Sarri, A. 2018. Material Aspects of Letter Writing in the Graeco-Roman World. Berlin: De Gruyter.CrossRefGoogle Scholar
Schaltenbrand, V. 2012. Stilus. Kulturhistorische, typologisch-chronologische und technologische Untersuchungen an römischen Schreibgriffeln von Augusta Raurica und weiteren Fundorten. Augst: Museum Augusta Raurica.Google Scholar
Schenk, A. 2008. Regard sur la tabletterie antique. Doc. Musée romain d'Avenches 15. Laussane: Musée romain d'Avenches.Google Scholar
Scott, S. P., ed. and transl. 1932. The Civil Law, Vol. 1. Cincinnati: The Central Trust Company.Google Scholar
Shuckburgh, E. S., ed. and transl. 1908–9. The Letters of Cicero. 4 vols. London: George Bell and Sons.Google Scholar
Sidebotham, S. 2011. Berenike and the Ancient Maritime Spice Route. Berkeley: University of California Press.CrossRefGoogle Scholar
Simón, I. 2012. “La primera inscripción Ibérica sobre una gema (La Guardia de Alcorisa, Teruel).” ZPE 181: 303–9.Google Scholar
Simón, I. 2016. “El esclavo refugiado en el altar: Una escena de la comedia griega en un entalle del Palomar de Oliete [Teruel].” In I Congr. Arq. y Patromonio Aragonés, 383–95. Zaragoza: Gobierno de Aragón.Google Scholar
Simón, I. 2018. “La epigrafía de El Palomar de Oliete: Cultura escrita en un poblado Ibérico.” RArqPonent 28: 1130.Google Scholar
Simón, I. Forthcoming. “Los estilos de hueso en los yacimientos del Valle medio del Ebro.” In Cultura material Romana en la Hispania Republicana, ed. Uroz, H.. Albacete: Congreso Interacional de Arqueología. In press.Google Scholar
Sinner, A. G., and Ferrer, J.. 2016. “Del oppidum de Burriac a las termas de Ca l'Arnau: Una aproximación a la lengua y a la identidad de los habitants de Ilduro (Cabrera de Mar, Barcelona).” AEspArq 89: 193223.CrossRefGoogle Scholar
Subirà, M. E., and Molist, N.. 2008. “Inhumacions perinatals múltiples i espais de treball en els assentaments ibers.” In Nasciturus, infans, puerulus vobis mater terra. La muerte en la infancia, ed. Gusi, F. et al. , 365–86. Castelló: Diputació de Castelló.Google Scholar
Ulbert, G. 1984. Cáceres el Viejo. Ein spätrepublikanishes Legionslager in Spanisch-Extremadura. Mainz am Rhein: Philipp von Zabern.Google Scholar
Vaquerizo, D., Quesada, F., and Murillo, J. F.. 2001. Protohistoria y Romanización en la Subbética Cordobesa. Cordoba: Universidad de Córdoba.Google Scholar
White, H. 1899. The Roman History of Appian of Alexandria. London: G. Bell.Google Scholar
Woolf, G. 1994. “Power and the spread of writing in the West.” In Literacy and Power in the Ancient World, ed. Bowman, A. K. and Woolf, G., 8498. Cambridge: Cambridge University Press.Google Scholar
Yonge, C. D., ed. and transl. 1856. The Orations of Marcus Tullius Cicero. London: G. Bell.Google Scholar
Supplementary material: PDF

Vila supplementary material

Table S1

Download Vila supplementary material(PDF)
PDF 167.2 KB