Hostname: page-component-8448b6f56d-tj2md Total loading time: 0 Render date: 2024-04-24T22:02:29.869Z Has data issue: false hasContentIssue false
  • English
  • Français

The beginnings of Rome's conquest of Hispania: archaeological evidence for the assault on and destruction of the Iberian town Castellet de Banyoles

Published online by Cambridge University Press:  27 November 2014

Jaume Noguera ,
David Asensio ,
Eduard Ble  and
Rafel Jornet
Jaume Noguera
Affiliation:
University of Barcelona, noguera@ub.edu
David Asensio
Affiliation:
Món Iber ROCS S.L./University of Barcelona/Autonomous University of Barcelona, davidasensio@ub.edu
Eduard Ble
Affiliation:
University of Barcelona, eble@ub.edu
Rafel Jornet
Affiliation:
Món Iber ROCS S.L./University of Barcelona, rafeljornet.rocs@gmail.com
Get access Rights & Permissions [Opens in a new window]

Abstract

An abstract is not available for this content so a preview has been provided. Please use the Get access link above for information on how to access this content.
Image of the first page of this content. For PDF version, please use the ‘Save PDF’ preceeding this image.'
Type
Articles
Information
Journal of Roman Archaeology , Volume 27 , 2014 , pp. 60 - 81
Copyright
Copyright © Journal of Roman Archaeology L.L.C. 2014

Access options

Get access to the full version of this content by using one of the access options below. (Log in options will check for institutional or personal access. Content may require purchase if you do not have access.)

References

1 Asensio, D., Miró, M. T. and Sanmartí, J., “Darreres intervencions arqueològiques al Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d'Ebre): una ciutat ibèrica en el segle III aC,” in Món Ibèric al països Catalans. XIII Col·loqui Int. d'Arqueologia de Puigcerdà (Puigcerdà 2005) vol. I, 615–27Google Scholar.

2 Funded by grant 2007ACOM 00030 from the AGAUR (Agència d'Ajuts Universitaris i de Recerca de la Generalitat de Catalunya), Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya and the Council of Tivissa (Tarragona).

3 Quesada, F., “Las armas en los poblados ibéricos. Teoría, método y resultados,” Gladius 30 (2010) 18 Google Scholar.

4 Pesez, J.-M. and Piponnier, F., “Traces matérielles de la guerre sur un site archéologique,” in Bazzana, A. (ed.), Castrum 3. Guerre, fortification et habitat dans le monde méditerranéen au Moyen Âge (Madrid 1988) 11–16 Google Scholar.

5 Applying concepts of forensic science to archaeology, Harrison, K. (“The application of forensic fire investigation techniques in the archaeological record,” JArchSci 40 [2013] 955–59)Google Scholar reaches the same conclusion, noting the diversity of seats of fire and the addition of fuel as indicators of arson.

6 Lacomba, A. Ribera and Calvo, M., “La primera evidencia arqueológica de la destrucción de Valentia por Pompeyo,” JRA 8 (1995) 19–40 Google Scholar.

7 Quesada, F., Kavanagh, E. and Moralejo, J., “El asentamiento de época ibérica en el Cerro de la Cruz,” in Muñiz, I. and Quesada, F. (edd.), Un drama en tres actos. Dos milenios de ocupación humana en el Cerro de la Cruz (Almedinilla, Córdoba) (Córdoba 2010) 92–94 Google Scholar.

8 Hourcade, D., “Les ‘evidences’ archéologiques de siège et de prise de villes dans l'Hispanie républicaine: quelques faux indices,” Salduie 8 (2008) 239–60CrossRefGoogle Scholar.

9 Ibid. 245.

10 Ibid. 256.

11 Coulston, J., “The archaeology of Roman conflict,” in Freeman, P. W. M. and Pollard, A. (edd.), Fields of conflict: progress and prospect in battlefield archaeology (BAR S958; Oxford 2001) 31–42 Google Scholar; Campbell, D. B., Siege warfare in Roman world 146 BC-AD 378 (Oxford 2005)Google Scholar; id., Besieged. Siege warfare in the ancient world (Oxford); Davies, G., Roman siege works (Stroud 2006)Google Scholar.

12 Schulten, A., Numantia. Die Ergebnisse der Ausgrabungen 1905-1912. Bd. III Google Scholar. Die Lager des Scipio (München 1927)Google Scholar; Dobson, M., The army of the Roman Republic. The second century BC, Polybius and the camps at Numantia, Spain (Oxford 2008)Google Scholar.

13 Reddé, M. and von Schnurbein, S. (edd.), Alésia. Fouilles et recherches franco-allemandes sur les travaux militaires romains autour du Mont-Auxois (1991-1997) (Mém. Acad. Inscr. et Belles-Lettres 22, 2001)Google Scholar.

14 Davies, G., “Under siege: the Roman field works at Masada,” BASOR 362 (2011) 65–83 Google Scholar.

15 James, S. T., “Stratagems, combat, and ‘chemical warfare’ in the siege mines of Dura-Europos,” AJA 115 (2011) 69–101 CrossRefGoogle Scholar.

16 Serra-Ràfols, J. C., “La destrucción del poblado ibérico del Castellet de Banyoles, de Tivissa (Bajo Ebro),” Ampurias 26-27 (1964–1965) 106–8Google Scholar.

17 Vilaseca, S., Serra-Ràfols, J. C. and Brull, L., Excavaciones del Plan Nacional en el Castellet de Banyoles de Tivissa (Tarragona) (Informes y Memorias de la Comisión General de Excavaciones Arqueológicas 20, 1949) 16 Google Scholar.

18 Ibid. 18-19.

19 Serra-Ràfols, J. C., “El poblado ibérico del Castellet de Banyoles (Tivissa),” Ampurias 3 (1941) 20 Google Scholar.

20 Ibid. 19.

21 For more information on the 15 excavations at the site, see Asensio, D., Miró, M. T. and Sanmartí, J., “El nucli ibèric del Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d'Ebre): un estat de la qüestió,” in I Jornades d'Arqueologia. Ibers a l'Ebre (Tivissa 2002) 185–203 Google Scholar, iid. 2005 (supra n.1); Asensio, D. et al., “La ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles: resultats de l'excavació del sector adjacent a les torres pentagonals (2008-2010),” Tribuna d'Arqueologia 2009-2010 (Barcelona 2011) 243–63Google Scholar; and Sanmartí, J. et al., “Castellet de Banyoles (Tivissa): una ciudad ibérica en el curso inferior del río Ebro,” ArchEspArq 85 (2012) 23–43 Google Scholar.

22 Sanmarti et al. ibid. 31.

23 Serra-Ràfols, J. C., “Monedes de la República romana, procedents de Tivissa,” Ampurias 11 (1949) 200–2Google Scholar; Vilaseca, Serra-Ràfols and Brull (supra n.17); Bru, M., Fulls d'Història de la villa de Tivissa i del seu territori antic (Tarragona 1955)Google Scholar; Serra-Ràfols (supra n.16); R. Pallarés, “Dos elements de filiació grega del segle IV a.C. a l'assentament ibéric del Castellet de Banyoles, Tivissa, Ribera d'Ebre,” in VI Col·loqui Int. d'Arqueologia de Puigcerdà (Puigcerdà 1986) 281-90; Asensio, Miró and Sanmartí 2002 (supra n.21); iid. 2005 (supra n.1); Asensio et al. 2011 (supra n.21).

24 Gordon, D. H., “Fire and sword. The technique of destruction,” Antiquity 27 (1953) 149 CrossRefGoogle Scholar.

25 Ziolkowski, A., “ Urbs direpta, or how the Romans sacked cities,” in Rich, J. and Shipley, G. (edd.), War and society in the Roman world (London 1993) 69–91 Google Scholar.

26 Asensio, D., Cela, X. and Ferrer, C., “Els materials ceràmics del poblat ibèric del Castellet de Banyoles (Tivissa). Col·lecció Salvador Vilaseca de Reus,” Pyrenae 27 (1997) 163–91Google Scholar.

27 Jornet, R., Els materials ceràmics vasculars del jaciment ibèric del Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d'Ebre). Estudi tipològic i de quantificació aplicada (M.A. thesis, Univ. of Barcelona 2006) 46–47 Google Scholar.

28 Asensio, D., “Àmfores importades, comerç i economia entre els pobles ibèrics de la costa catalana (segles VI-II aC): un exercici de quantificació aplicada,” Rev. Arq. Ponent 11 (2001–2002) 82 Google Scholar.

29 Noguera, J., “La Palma: a Publius Cornelius Scipio Africanus encampment during the Second Punic War in Iberia,” MadMitt 53 (2012) 273 Google Scholar.

30 Will, E. L., “Greco-Italic amphoras,” Hesperia 51 (1982) 338–57CrossRefGoogle Scholar.

31 Tarradell-Font, N., “Les monedes del Castellet de Banyoles de Tivissa (Ribera d'Ebre, Catalunya). Noves troballes de les excavacions 1998-1999 i revisió de les anteriors,” Fonaments 10-11 (2003–2004) 245–317 Google Scholar.

32 Gimpera, P. Bosch, “Troballes a Tivissa,” Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans 1913-14 (1915) 858–61Google Scholar.

33 Serra-Ràfols (supra n.19); Raddatz, K., Die Schakfunde der Iberischen Halbinsel vom Ende des dritten bis zur Mitte des ersten Jahrhunderts vor Chr. Geb. (MadForsch 5, 1969)Google Scholar.

34 Villaronga, L., “El tresor IV de Tivissa,” Acta Numismàtica 12 (1982) 63–73 Google Scholar.

35 Vilaseca, Serra-Ràfols and Brull (supra n.17).

36 Villaronga, L., “Un tresor de la zona Ebre-Segre,” Acta Numismàtica 13 (1983) 47–57 Google Scholar.

37 Crusafont, M., “Dracmes i divisors ibèrics inèdits en una troballa de la Ribera d'Ebre,” Acta Numismática 36 (2006) 39–53 Google Scholar.

38 Serra-Ràfols (supra n.16) 131, pl. XIII.

39 Asensio, Miró and Sanmartí 2002 (supra n.21).

40 Hourcade (supra n.8) 247-50.

41 Quesada (supra n.3) 19.

42 Quesada, F., “La arqueología de los campos de batalla. Notas para un estado de la cuestión y una guía de investigación,” Saldvie 8 (2008) 26–27 Google Scholar.

43 Bru (supra n.23) 58.

44 Quesada (supra n.3) 27-28.

45 J. Lee, “Urban combat at Olynthos, 348 BC,” in Freeman and Pollard (supra n.11) 11-22.

46 Vilaseca, Serra-Ràfols and Brull (supra n.17); Serra-Ràfols (supra n.16); Moret, P., “À propos du Castellet de Banyoles et Philon de Byzance: une nécessaire palinodie,” Saldvie 8 (2008) 208 Google Scholar; Sanmartí et al. 2012 (supra n.21).

47 Marsden, E. W., Greek and Roman artillery: historical development (Oxford 1969) 92–93 Google Scholar.

48 Ibid. 149-50.

49 See Moret, P., Les fortifications ibériques de la fin de l'âge du Bronze à la conquête romaine (Coll. Casa de Velazquez 56, 1996) 217 Google Scholar.

50 Moret (supra n.46) 199. It is beyond the scope of the present article to establish who built the towers. Various proposals have been put forward: a Greek origin (Pallarés [supra n.23]), an Iberian adaptation (Moret [supra n.49]), a Roman construction (Moret [supra n.46] 198-99), and now (Sanmartí et al. 2012 [supra n.21] 40) a probable Punic influence.

51 Ble, E., “ Tormenta romana. Análisis morfológico y funcional de la artillería romana tardo-republicana en el nordeste peninsular,” Gladius 32 (2012) 45 Google Scholar.

52 Marsden (supra n.47) 140.

53 Wilkins, A., Barnard, H. and Rose, P. J. (“Roman artillery balls from Qasr Ibrim, Egypt,” Sudan & Nubia 10 [2006] 66–80)Google Scholar reflected on the origin of projectiles found at the fortress of Qasr Ibrim: did they belong to the attackers or the defenders? They came to the opposite conclusion because of the greater thickness of the walls, the attached platforms, and the absence of destruction levels. Moreover, the sizes of the balls were much smaller (most were between 2 and 4 kg), which is consistent with a more defensive use of artillery.

54 Serra-Ràfols 1949 (supra n.23) 200.

55 Noguera, J., L'Ebre ilercavó. Gènesi i evolució de l'estructura del poblament ibèric en el curs inferior del riu Ebre (Ph.D. diss., Univ. of Barcelona 2007) 256 Google Scholar.

56 Tarradell-Font, N. and Noguera, J., “Avance al estudio de las monedas del Camí del Castellet de Banyoles (Tivissa, Tarragona),” in González, A. Arévalo (ed.), XIII Congreso nac. de numismática: moneda y arqueología (Cádiz 2009) 154 Google Scholar.

57 Noguera, J., “Los inicios de la conquista romana de Iberia: los campamentos de campaña del curso inferior del río Ebro,” ArchEspArq 81 (2008) 31–48 Google Scholar.

58 Jornet (supra n.27) 48-49.

59 Tarradell-Font and Noguera (supra n.56) 152.

60 Noguera (supra n.57) 42-45.

61 Jones, R. H., Roman camps in Britain (Stroud 2011)Google Scholar.

62 Davies (supra n.11) 45-62.

63 Sanmartí, J. et al., “Les fàcies ceràmiques d'importació del segle III aC i la primera meitat del segle II aC a la costa central de Catalunya,” in Ramon, J. et al. (edd.), Les fàcies ceràmiques d'importació a la costa ibèrica, les Balears i les Pitiüses durant el segle III aC i la primera meitat del segle II aC (Arqueomediterrània 4, Barcelona 1998) 111–28Google Scholar.

64 Tarradell-Font (supra n.31) 301-11.

65 Noguera (supra n.29).

66 Noguera, J., Ble, E. and Valdés, P., La Segona Guerra Púnica en el nord-est d'Ibèria: una revisió necessària (Societat Catalana d'Arqueologia, 2013)Google Scholar.

67 Noguera, J. and Tarradell-Font, N., “Noticia sobre las monedas del campamento romano de la Segunda Guerra Púnica de la Palma (l'Aldea, Tarragona),” in González, A. Arévalo (ed.), XIII Congreso nac. de Numismática: moneda y arqueología (Cádiz-Madrid 2009) 134 Google Scholar.

68 Tarradell-Font (supra n.31) 298.

69 Noguera and Tarradell-Font (supra n.67) 127.

70 Crawford, M. H., Roman Republican coinage (Cambridge 1974) 28–35 Google Scholar.

71 Garcia-Bellido, Ma. P., El tesoro de Mogente y su entorno monetal (Valencia 1990) 122–27Google Scholar.

72 Ñaco, T., “ Milites in oppidis hibernabant. El hospitium militare invernal en ciudades peregrinas y los abusos de la hospitalidad sub tectis durante la República,” DHA 27.2 (2001) 63–90 CrossRefGoogle Scholar.

73 Schulten, A., Fontes Hispaniae Antiquae III Google Scholar. Las guerras de 237-154 a. de J.C. (Barcelona 1935)Google Scholar; Knapp, R. C., Aspects of the Roman experience in Iberia, 206-100 B.C (Valladolid 1977)Google Scholar; Richardson, J. S., Hispaniae, Spain and the development of Roman imperialism, 218-82 BC (Cambridge 1986)CrossRefGoogle Scholar.

74 Among the Roman Republican coins recovered outside the camp, a denarius bearing the mark CVAR (fig. 16.4) has been identified (Crawford [supra n.69] 171, dated c.209-208 B.C.), presumably minted by a relative or close friend of the consul Gaius Terentius Varro. Aulus Terentius Varro (possibly the consul's son: cf. Münzer, F., “Terentius 80,” RE V A, 1 [1934] col. 678)Google Scholar may have been a mint magistrate before he was appointed praetor in Hispania Citerior.