Hostname: page-component-77c89778f8-fv566 Total loading time: 0 Render date: 2024-07-19T06:25:57.577Z Has data issue: false hasContentIssue false

La investigación sobre el hidraulismo andalusí y los asentamientos localizados en el Alto Maestrazgo (Castellón)*

Published online by Cambridge University Press:  28 April 2010

Ángel Poveda Sánchez
Affiliation:
Universidad de Alicante

Abstract

Rural andalusí settlements include both residential and hydraulic zones in their areas of political influence. These hydraulic zones, usually small and medium-sized, are the result of a previous design carried out by the peasant communities and determined by water collecting and the features of the terrain. This paper focusses on some hydraulic systems located in the old andalusí administrative district of Culla in the Spanish province of Castellón. Different field work techniques along with toponyms, documents and other references are used in this research.

Resumen

Los asentamientos rurales andalusíes incluyen es sus áreas de influencia política zonas de residencia y espacios hidráulicos. Estos últimos, generalmente pequeños y medianos, son el resultado de un diseño previo, llevado a cabo por las comunidades campesinas a partir de la captación del agua y de las características físicas del territorio. En esta investigación, mediante diversas técnicas de trabajo de campo, junto con la documentación escrita y la toponimia, se analizan algunos sistemas hidráulicos localizados en el que fuera distrito administrativo andalusí de Culla (Castellón).

Type
Artículos
Copyright
Copyright © Instituto Figuerola de Historia y Ciencias Sociales, Universidad Carlos III de Madrid 1999

Access options

Get access to the full version of this content by using one of the access options below. (Log in options will check for institutional or personal access. Content may require purchase if you do not have access.)

References

BIBLIOGRAFÍA

Acién, M. (1984a): «La formación y destrucción de al-Andalus», en Barceló, M. (dir.): Historia de los Pueblos de España, Barcelona, Argos Vergara, vol. I, pp. 2145.Google Scholar
Acién, M. (1984b): «De la conquista musulmana a la época nazarí», en Málaga, Historia, Granada, vol. II, pp. 469510.Google Scholar
Acién, M. (1989): «Poblamiento y fortificaciones en el sur de al-Ándalus. La formación de un país de husun», III Congreso de Arqueología Medieval Española, Oviedo, vol. I, pp. 137150.Google Scholar
Aguilera, A., y Fabregat, C. (1994): «Primera aproximado al catàleg florístic de Culla», en Imatge de Culla. Estudis recollits en el 750é aniversari de la Carta de Poblado (1244–1994), Culla (Castellón), Comissió de Cultura de Culla per al 750 Aniversari de la Carta de Poblado, vol. I, pp. 117157.Google Scholar
Al-Idrisi, (1989): Los caminos de al-Ándalus en el siglo XII, estudio, edición, traducción y anotaciones por J. Abid Mizal, Madrid, CSIC.Google Scholar
Argemí, M. (1996): «El sistema de molinos andalusí del guz de Yartan (Mayurqa)», Agricultura y regadío en al-Ándalus. II Coloquio de Historia y Medio Físico, Almería, pp. 259271.Google Scholar
Argemí, M.et al. (1995): «Glosario de términos hidráulicos», en El agua en la agricultura de al-Ándalus, Granada, El Legado Andalusí-Lunwerg Editores, pp. 163189.Google Scholar
Argemí, M.et al. (1997): «Un sistema hidraulic compartir per diversos assentaments: La Vall de Buscastell», en Barceló, M. (coord.): El curs de les aigües. Treballs sobre els pagesos de Yabisa (290–633 H/902–1235 d C), Ibiza, Quadems d'Ar-queologia Pitïusa, 3, Consell Insular d'Eivissa i Formentera, pp. 3751.Google Scholar
Barceló, C. (1994): «Una làpida amb inscripció trabada al terme municipal de Culla», bnatge de Culla. Estudis recollits en el 750é aniversari de la Carta de Població (1244–1994), Culla (Castellón), Comissió de Cultura de Culla per al 750 Aniversari de la Carta de Població, vol. I, pp. 209216.Google Scholar
Barceló, M. (19841985): «Un estudio sobre la estructura fiscal y procedimientos contables del Emirato Omeya de Córdoba (138–300/755–912) y del Califato (300–366/912–976)», Acta Mediaevalia, 5–6, pp. 4572.Google Scholar
Barceló, M. (1988): «La arqueología extensiva y el estudio de la creación del espacio rural», en Barceló, M.et al.: Arqueología Medieval. En las afueras del «medievalismo», Barcelona, Crítica, pp. 195274.Google Scholar
Barceló, M. (1989): «El diseño de espacios irrigados en al-Ándalus: un enunciado de principios generales», El agua en zonas áridas: Arqueología e Historia. I Coloquio de Historia y Medio Físico, Almería, vol. I, pp. XV–XLXI.Google Scholar
Barceló, M. (1992a): «Historia y Arqueología», Al-Qantara, XIII, pp. 457462.Google Scholar
Barceló, M. (1992b): «Quina arqueología per al-Ándalus?», Coloquio Hispano-Italiano de Arqueología Medieval, Granada, pp. 243252.Google Scholar
Barceló, M. (1992c): «¿Por qué los historiadores académicos prefieren hablar de islamización en vez de hablar de campesinos?», Arqueología Medievale, XIX, pp. 6373.Google Scholar
Barceló, M. (1992d): «Rodes que giren dins el foc de l'infern o per a qué servia la moneda deis taifes?», Rubartayr, 0 ( = Gaceta Numismática, 105–106), pp. 1523.Google Scholar
Barceló, M. (1995): «De la congruencia y la homogeneidad de los espacios hidráulicos en al-Ándalus», en El agua en la agricultura de al-Ándalus, Granada, El Legado Andalusí-Lunwerg Editores, pp. 2538.Google Scholar
Barceló, M. (1996): «La cuestión del hidraulismo andalusí», en El agua que no duerme, Granada, El Legado Andalusí, pp. 1347.Google Scholar
Barceló, M. (coord.) (1997): El curs de les aigües. Treballs sobre els pagesos de Yabisa (290–633 H/ 902–1235 d. C), Ibiza, Quadems d'Arqueologia Pitiusa, 3, Consell Insular d'Eivissa i Formentera.Google Scholar
Barceló, M. y Kirchner, H. (1995): Terra de Falanis. Felanitx quan no ho era. Assentaments andalusins al territori de Felanitx, Palma de Mallorca, Ayuntamiento de Felanitx-Universidad de las Islas Baleares.Google Scholar
Barceló, M.et al. (1988): Arqueología medieval. En las afueras del «medievalismo», Barcelona, Crítica.Google Scholar
Barceló, M.et al. (1995): «Buscastell, un sistema hidráulico andalusí en Ibiza: lo viejo y lo nuevo» 10. Congresso de Arqueología Peninsular. Actas VI, Oporto, pp. 455463.Google Scholar
Barceló, M.et al. (en prensa): The design of hidraulic system in al-Ándalus. The cases of Guajar Faragüit (Los Guájares, Granada, Spain) and Castellitx, Aubenya and Biniatró (The Balearic bland) VII H/ XIII Cent. A. D., Bellaterra (Barcelona), Universidad Autónoma de Barcelona.Google Scholar
Bazzana, A.; Cressier, P., y Guichard, P. (1988): Les chateaux ruraux d'al-Ándalus, Madrid, Publications de la Casa de Velazquez.Google Scholar
Carbonero, M. A. (1986): «Els molins hidräulics de l'illa de Mallorca», en Quinze anys depremis d'investigado Ciutat de Palma, Palma de Mallorca, Ayuntamiento de Palma de Mallorca, pp. 137155.Google Scholar
Carbonero, M. A. (1992): L'espai de l'aigua. Petita hidráulica tradicional a Mallorca, Palma de Mallorca, Consell Insular de Mallorca.Google Scholar
De Terán, M., y Solé Sabarís, L. (dirs.) (1969): Geografía Regional de España, Barcelona, Ariel.Google Scholar
Fernández, S. (1982): «El molino hidráulico medieval en la provincia de Málaga», Acta Histórica et Archeologica Medievalia, 3, pp. 208238.Google Scholar
Fontanals, R. (1984): Un plánol de la Sèquia de la Vila del segle xiv (Ciutat de Mallorca), Palma de Mallorca, Ayuntamiento de Palma de Mallorca.Google Scholar
Forcada, V. (1990): «El Castell de Culla: sus términos generales», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, LXVI, pp. 334.Google Scholar
Forcada, V. (1994): «El Castell de Culla: territorialitat i estructura», Imatge de Culla. Estudis recollits en el 750é aniversari de la Carta de Poblado (1244–1994), Culla (Cas tellón), Comissió de Cultura de Culla per al 750 Aniversari de la Carta de Població, vol. I, pp. 225248.Google Scholar
Furió, A., y Martínez Sanmartín, L. P. (1994): «Assuts i molins sobre el Xúquer en la Baixa Edat Mitjana», IV Congrés d'Arqueología Medieval Espanyola. Societats en Transido, Alicante, vol. III, pp. 578586.Google Scholar
González, A., y Poveda, A. (en prensa): Asentamientos y sistemas hidráulicos andalusíes en el territorio del Castell de Culla (Alto Maestrazgo, Castellón), Alicante.Google Scholar
Gregori, J., et al. (1985): Temes d'etnografia valenciana, vol. III, Valencia.Google Scholar
Guichard, P. (1976): Al-Andalus. Estructura antropológica de una sociedad islámica en occidente, Barcelona, Barral Editores.Google Scholar
Guinot, E. (1986): Feudalismo en expansión en el norte valenciano. Antecedentes y desarrollo del señorío de la Orden de Montesa. Siglos XIII y XIV, Castellón, Diputación Provincial de Castellón.Google Scholar
Guinot, E. (1994): «Introducció al procés d'ocupació de l'espai i a les cartes de poblament a l'Alt Maestrat de Castelló en el segle XIII», en Imatge de Culla. Estudis Recollits en el 750é aniversari de la Carta de Poblado (1244–1994), Culla (Castellón), Comissió de Cultura de Culla per al 750 Aniversari de la Carta de Població, vol. I, pp. 1736.Google Scholar
Al-'Abbar, Ibn (1887): Kitab al-Takmila li-Kitab al-Sila, editado por Codera, F., Madrid, Biblioteca Arábico-Hispana, V–VI.Google Scholar
Al-'Abbar, Ibn (1956): Al-Takmila al-Sila, editado por 'Izzat al-'Attar al-Husayni, 2 vols., El Cairo-Bagdad.Google Scholar
Kirchner, H. (1994a): «Espais irrigats i assentaments andalusins a la Valí de Bunyola (Mallorca)», IV Congrés d'Arqueologia Medieval Espanyola. Societats en Transido, Alicante, vol. II, pp. 517523.Google Scholar
Kirchner, H. (1994b): «Espais irrigats andalusins a la Serra de Tramuntana de Mallorca i la seva vinculació amb el poblament», Afers, IX18, pp. 313336.Google Scholar
Kirchner, H. (1995a): «Construir el agua. Irrigación y trabajo campesino en la Edad Media», Arbor, CLI, 593, pp. 3664.Google Scholar
Kirchner, H. (1995b): «Espacios irrigados de origen andalusí en la Sierra de Tramuntana de Mallorca. El caso de Coanegra», 1. Congresso de Arqueología Peninsular. Actas VI, Oporto, pp. 351359.Google Scholar
Kirchner, H. (1996): «Colonització de Lo Regne de Mallorques qui és dins la mar. La subversió feudal deis espais agraris andalusins a Mallorca», en Sénac, P. (comp.): Histoire et Archeologie des Tenes Catalanes au Moyen Age, Perpiñán, Presses Univer-sitaires de Perpignan, pp. 279316.Google Scholar
Kirchner, H. (1997): La construcció de l'espai pagès a Mayurqa: les valls de Bunyola, Orient, Coanegra i Alará, Palma de Mallorca, Universitat de les IIles Balears.Google Scholar
Kirchner, H. (en prensa): «Los Bani Furanik en las Islas Orientales de al-Andalus», en Malpica, A. (coord.): De la sociedad islámica a la feudal. Veinte años de al-Andalus. Homenaje a Pierre Guichard, Granada.Google Scholar
Kirchner, H. y Navarro, C. (1993): «Objetivos, métodos y práctica de la arqueología hidráulica», Archeologia Medievale, XX, pp. 121150.Google Scholar
Kirchner, H.et al. (1986): «Molins d'origen musulma a Banyalbufar», Estudis Balearics, 21, pp. 7786.Google Scholar
Miralles, J. (1983): «El Castell de Culla», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, LLX, pp. 237241.Google Scholar
Navarro, C. (1989): «Prospección arqueológica del asentamiento andalusí de Tobarra (Albacete). I. El molino de Polope: un molino musulmán en activo», Revista de Estudios Tobarreños, 1, pp. 97110.Google Scholar
Navarro, C. (1995): «El ma'gil de Liétor (Albacete): un sistema de terrazas irrigadas de origen andalusí en funcionamiento», 10. Congresso de Arqueología Peninsular. Actas VI, Oporto, pp. 365378.Google Scholar
Navarro, C. (1996): «El tamaño de los sistemas hidráulicos de origen andalusí: la documentación escrita y la arqueología hidráulica», II Coloquio de Historia y Medio Físico. Agricultura y regadío en al-Ándalus, Almería, pp. 177189.Google Scholar
Poveda, A. (1987): Toponímia àrabo-berber i espai social a les Illes Orientals d'al-Án-dalus, Bellaterra (Barcelona), Edición Microfotográfica, Universitat Autónoma de Barcelona.Google Scholar
Poveda, A. (1992): «Mayurqa, un espacio agrario de alquerías y ranales», Estudis d'História Económica, 1, pp. 511.Google Scholar
Poveda, A. (1995): «Tipus d'explotacions agráries i models d'assentaments a les liles Orientals d'al-Andalus (Dies Balears), segons la toponimia árab i berber», en Rosselló, V. M. y Casanova, E.: Materials de Toponímia. Estudis de Toponimia Valenciana, Valencia, Universitat de Valéncia-Generalitat Valenciana, vol. II, pp. 10611067.Google Scholar
Poveda, A. (1997): «Estudio de dos casos de hidraulismo andalusí localizados en el Alto Maestrazgo (Castellón)», Areas. Revista de Ciencias Sociales, 17, pp. 1329.Google Scholar
Poveda, A. (en prensa): «Asentamientos rurales y toponimia en las Islas Orientales de al-Andalus», en Malpica, A. (coord.): De la sociedad islámica a la feudal. Veinte años de al-Ándalus. Homenaje a Piene Guichard, Granada.Google Scholar
Riera, M. M., y Soberats, N. (1992): «Introducció a l'estudi del sistema hidràulic d'Alaró (Mallorca)», Bolletí de la Societat Arqueológica Luí-liana, 47, pp. 6173.Google Scholar
Sanfeliú, T.; Boix, A., y Jordán, M. M., (1994): «Perfil geològic i ambiental de Culla», en Imatge de Culla. Estudis recollits en el 750é aniversari de la Carta de Poblado (1244–1994), Culla (Castellón), Comissió de Cultura de Culla per al 750 Aniversari de la Carta de Població, vol. I, pp. 169194.Google Scholar
Selma, S. (1989): «La integración de los molinos en un sistema hidráulico: la alquería de Artana (Serra d'Espadà, Castelló)», I Coloquio de Historia y Medio Físico. Arqueología e Historia, Almería, vol. II, pp. 713736.Google Scholar
Selma, S. (1991): «El molí hidraulic de farina i l'organització de l'espai rural andalusí. Dos exemples d'estudi arqueológic espaial a la Serra d'Espadà (Castelló)», Melanges de la Casa de Velázquez, XXVII, pp. 65100.CrossRefGoogle Scholar
Selma, S. (1993): Els molins d'aigua mediavals a sharq al-Ándalus, Onda, Ajuntament d'Onda.Google Scholar
Autores, Varios (1987): Atlas hidrogeológico de la provincia de Castellón, Castellón, Diputación Provincial de Castellón.Google Scholar
Autores, Varios (1990): Guía de la naturaleza de la Comunidad Valenciana, Valencia, Editorial Prensa Alicantina-Institución Valenciana de Estudios e Investigación.Google Scholar
Autores, Varios (1991): Atlas temático. Comunidad Valenciana, Alicante, Editorial Prensa Alicantina.Google Scholar
Vea, L. (1996): «Los gélida: segmentación ciánica beréber y producción de espacios rurales hidráulicos en al-Andalus. Primera aproximación: los riegos de Margarida (Planes de la Baronía, Alacant)», Agricultura y regadío en al-Ándalus. II Coloquio de Historia y Medio Físico, Almería, pp. 203213.Google Scholar
Watson, A. M. (1983): Agricultural Innovation in the Early Islamic World, Cambridge, Cambridge University Press.Google Scholar