Hostname: page-component-848d4c4894-mwx4w Total loading time: 0 Render date: 2024-06-22T06:24:16.743Z Has data issue: false hasContentIssue false
  • English
  • Français

PARADIGMS IN CRISIS: THE COVA DE MARCÓ (TIVISSA, TARRAGONA, CATALONIA) AND THE COEXISTENCE OF INCINERATION AND INHUMATION FUNERARY PRACTICES IN THE NORTHEASTERN IBERIAN PENINSULA DURING THE LATE BRONZE AGE

Published online by Cambridge University Press:  13 January 2023

Josep Maria Vergès Open the ORCID record for Josep Maria Vergès [Opens in a new window] ,
Samuel Sardà Open the ORCID record for Samuel Sardà [Opens in a new window]  and
Jordi Diloli Open the ORCID record for Jordi Diloli [Opens in a new window]
Josep Maria Vergès*
Affiliation:
Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA), Zona Educacional 4, Campus Sescelades URV (Edifici W3), 43007 Tarragona, Spain Universitat Rovira i Virgili, Departament d’Història i Història de l’Art, Avinguda Catalunya 35, 43002, Tarragona, Spain
Samuel Sardà
Affiliation:
Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia (GRESEPIA). Universitat Rovira i Virgili, Departament d’Història i Història de l’Art, Avinguda Catalunya 35, 43002, Tarragona, Spain
Jordi Diloli
Affiliation:
Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia (GRESEPIA). Universitat Rovira i Virgili, Departament d’Història i Història de l’Art, Avinguda Catalunya 35, 43002, Tarragona, Spain
*
*Corresponding author. Email: jmverges@iphes.cat
Get access Rights & Permissions [Opens in a new window]

Abstract

Paradigms such as the coexistence of incineration and inhumation funerary practices in the northeast of the Iberian Peninsula during the Late Bronze Age are supported by the association of human remains with elements of material culture as guiding fossils. One example is the association established by Salvador Vilaseca in 1939 between the human remains and grooved pottery discovered in the Cova de Marcó in Tivissa (Ribera d’Ebre, Catalonia). This association has been accepted until today and even become a paradigm for the mixing of autochthonism (inhumation rites) with the introduction of material novelties such as grooved pottery and incineration rites during the first period of the Late Bronze Age. Direct radiocarbon (14C) dating of human remains from the Cova de Marcó shows that the remains originate from the Chalcolithic period. This indicates that there is no relationship between the sepulchral episode and the grooved pottery associated with it and used to date it. This disputes the paradigm regarding the coexistence of these two funerary practices during the Late Bronze Age and invites scholars to conduct a critical review using absolute dating techniques directly on the human remains of similar cases in order to verify or disprove the paradigm’s validity.

Keywords

grooved potteryIberian PeninsulaincinerationinhumationLate Bronze Age
Type
Research Article
Information
Radiocarbon , Volume 65 , Issue 2 , April 2023 , pp. 549 - 559
Check for updates
Copyright
© The Author(s), 2023. Published by Cambridge University Press for the Arizona Board of Regents on behalf of the University of Arizona

Access options

Get access to the full version of this content by using one of the access options below. (Log in options will check for institutional or personal access. Content may require purchase if you do not have access.)

References

REFERENCES

Almagro Basch, M. 1952. La invasión céltica en España. In: Menéndez Pidal AR, editor. Historia de Españaa. Tomo I, Vol. II. Madrid. p. 141–240.Google Scholar
Almagro Gorbea, M. 1977. El Pic dels Corbs, de Sagunto y los Campos de Urnas del NE de la Península Ibérica. Saguntum 12:89–141.Google Scholar
Ambrose, SH. 1990. Preparation and characterization of bone and tooth collagen for isotopic analysis. Journal of Archaeological Science 17:431–451.CrossRefGoogle Scholar
Arnal, J, Bouscaras, A, Dedet, B, Fiches, J, Gasco, Y, Jully, J, Junyent, E, Montjardin, R, Nickels, A, Pons, E, Prades, H, Py, M, Rancoule, G, Riols, A, Rouquette, D, Taffanel, O, Vallon, J. 1975. Le languedoc au premier âge du fer. Journée d’études de Sète, Fédération Archéologique de l’Hérault.Google Scholar
Barceló, JA. 2008. La seqüència crono-cultural de la prehistòria catalana. Anàlisi estadística de les datacions radiomètriques de l’inici de l’holocè a l’edat del ferro. Cypsela 17:65–88.Google Scholar
Belarte, MC, Malgosa, A, Noguera, J, Olmos, P, Piga, G. 2013. Las necrópolis protohistóricas tumulares de Cataluña meridional: el ejemplo de Sebes (Flix, Tarragona). Trabajos de Prehistoria 70(2):295–314.CrossRefGoogle Scholar
Bosch Gimpera, P. 1915–1920. Les investigacions de la cultura ibèrica al Baix Aragó, Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans VI:641–671.Google Scholar
Bosch Gimpera, P. 1932: Etnologia de la Península Ibérica. Barcelona: Editorial Alpha.Google Scholar
Bronk Ramsey, C. 2009. Bayesian analysis of radiocarbon dates. Radiocarbon 51(1):337–360.CrossRefGoogle Scholar
Capuzzo, G. 2014. Space-temporal analysis of radiocarbon evidence and associated archaeological record: from Danube to Ebro rivers and from Bronze to Iron Ages [PhD thesis]. UAB. Available at: http://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/283401/gc1de1.pdf.Google Scholar
Capuzzo, G, López Cachero, J. 2017. De la inhumación a la cremación en el nordeste peninsular. Cronología y sociedad. Iber-Crono: Actas del Congreso de Cronometrías para la Historia de la Península Ibérica. p. 192–208Google Scholar
Castro Martínez, PV. 1994. La sociedad de los Campos de Urnas en el nordeste de la Península Ibérica. La necrópolis de El Calvari (El Molar, Priorat, Tarragona). BAR International Series 592.Google Scholar
Gascó, J. 1995. État de la question de l’âge du bronze sur le versant Nord des Pyrénées de l’Est (Pyrénées Orientales, Ariège, Aude) et sur ses marges, Cultures i medi de la Prehistòria a l’Edat Mitjana: Xè Colloqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà. Puigcerdà. p. 343–358.Google Scholar
Higham, T, Douka, K, Wood, R, Bronk Ramsey, C, Brock, F, Basell, L, Camps, M, Arrizabalaga, A, Baena, J, Barroso-Ruiz, C, et al. 2014. The timing and spatiotemporal patterning of Neanderthal disappearance. Nature 512(7514):306–309.CrossRefGoogle ScholarPubMed
Janin, T. 1992. L’evolution du Bronze final IIIB et la transition Bronze-Fer en Languedoc occidental d’après la culture matérielle des nécropoles, Documents d’Archéologie Méridionale 15:243–259.CrossRefGoogle Scholar
Junyent, E. 2002. Els segles de formació: el bronze final i la primera edat del ferro a la depressió de l’Ebre. Ilercavònia 3:17–35.Google Scholar
Longin, R. 1971. New method of collagen extraction for radiocarbon dating. Nature 230:241–242.CrossRefGoogle ScholarPubMed
López Cachero, FJ. 2005. La necrópolis de Can Piteu-Can Roqueta (Sabadell) en el contexto del Bronce Final y la Primera Edad del Hierro en el Vallès: estudio de los materiales cerámicos. Tesi doctoral. UB. Available at: http://hdl.handle.net/2445/42623.Google Scholar
López Cachero, FJ. 2007. Sociedad y economía durante el Bronce final y la Primera edad del Hierro en el noreste peninsular: una aproximación a partir de las evidencias arqueológicas. Trabajos de Prehistoria 64(1):99–120.Google Scholar
López Cachero, FJ. 2008. Necrópolis de incineración y arquitectura funeraria en el noreste de la península ibérica durante el Bronce final y la Primera edad del Hierro. Complutum 19(1):139–171.Google Scholar
López Cachero, FJ, Pons, E. 2008. La periodització del bronze final al ferro inicial a Catalunya. Cypsela 17:51–64.Google Scholar
López Cachero, FJ, Rovira, C. 2016. El bronze final i el ritual funerari incinerador a Catalunya, La fi és el principi. Pràctiques funeràries a la Catalunya prehistòrica. Museu d’Arqueologia de Catalunya. p. 104–117.Google Scholar
Maluquer de Motes, J. 1945-1946. Las culturas hallstátticas en Cataluña. Ampurias VII–VIII:115–184.Google Scholar
Martín, P. 2006. Can Barraca. Una necròpolis d’incineració de fa 2800 anys a Besalú (La Garrotxa). Amics de Besalú i el seu comptat.Google Scholar
Maya, JL. 1978. Análisis de la situación anterior al establecimiento de la cultura ilergeta”. Simposi Internacional: Els origens del món ibèric. Ampurias 38–40:453–454.Google Scholar
Mazière, F. 2005. Pratiques funéraires en Languedoc occidental et en Roussillon du Bronze final III à la fin du Premier Âge du fer : essai de synthèse. XIII Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà: Món ibèric als Països Catalans. p. 905–953.Google Scholar
Noguera, J. 2006. Gènesi i evolució de l’estructura del poblament ibèric en el curs inferior del riu Ebre: la Ilercavònia septentrional. Tesi Doctoral inèdita. Universitat de Barcelona. Available at: http://www.tesisenxarxa.net/TDX-0627107-104522.Google Scholar
Pons, E. 1984. L’Empordà de l’Edat del Bronze a l’Edat del ferro. Sèrie Monogràfica 4. Centre d’Investigacions Arqueològiques de Girona.Google Scholar
Pons, E, Solés, A. 2008. La necròpolis d’incineració del Pi de la Lliura-Vidreres, ara fa 3000 anys. Vidreres: Ajuntament de Vidreres.Google Scholar
Rafel, N. 1991. La necròpolis del Coll del Moro de Gandesa: els materials. Diputació de Tarragona.Google Scholar
Rafel, N. 1993. Necròpolis del Coll del Moro, Gandesa, Terra Alta. Campanyes 1984 a 1987. Excavacions Arqueològiques a Catalunya 12.Google Scholar
Rafel, N. 1994–1996. El conjunt arqueològic del Coll del Moro de Gandesa: algunes dades sobre el procés d’iberització a la zona. Gala 3–5:341–348.Google Scholar
Rafel, N, Armada, XL. 2008. Sobre la cronologia de la necròpolis del Calvari del Molar i l’horitzó funerari del bronze final-I edat del ferro a l’Ebre. Noves datacions absolutes. Cypsela 17:149–159.Google Scholar
Rafel, N, Belarte, C, Graells, R, Noguera, J. 2012. “Les necrópolis d’incineració a la Catalunya meridional i el Matarranya (segles IX-VI a. n. e). Les necròpolis d’incineració entre l’Ebre i el Tíber (segles IX–VI aC): metodologia, pràctiques funeràries i societat. Monografies del Museu d’Arqueologia de Catalunya 14:25–36.Google Scholar
Reimer, PJ, Austin, WEN, Bard, E, Bayliss, A, Blackwell, PG, Ramsey, CB, Butzin, M, Cheng, H, Edwards, RL, Friedrich, M, et al. 2020. The IntCal20 Northern Hemisphere radiocarbon age calibration curve (0–55 cal kBP). Radiocarbon 62(4):725–757. doi: 10.1017/RDC.2020.41.CrossRefGoogle Scholar
Royo, JI. 1994–1996. Ritual funerario y cultura material en las necrópolis tumulares de los Castellets de Mequinenza (Zaragoza): una aportación al estudio del Bronce Final/Hierro I en el NE peninsular. Gala 3–5:93–108.Google Scholar
Ruiz Zapatero, G. 1985. Los campos de Urnas del NE de la Península Ibérica. Madrid: Universidad Complutense.Google Scholar
Van Klinken, GJ. 1999. Bone collagen quality indicators for palaeodietary and radiocarbon measurements. Journal of Archaeological Science 26:687–695.CrossRefGoogle Scholar
Vilaseca, S. 1939. Dos cuevas prehistóricas de Tivisa (provincia de Tarragona). Empúries 1:159–185.Google Scholar
Vilaseca, S. 1954. Nuevos yacimientos tarraconenses de cerámica acanalada. Instituto de Estudios Tarraconenses “Ramon Berenguer IV”. Reus, Spain: Centro Comarcal de Reus.Google Scholar
Vilaseca, S. 1973. Reus y su entorno en la prehistoria. Reus, Spain: Asociación de Estudios Reusenses.Google Scholar
Vilaseca, S, Solé, JM, Mañé, R, 1963. La necrópolis de Can Canyís (Banyeres, prov. De Tarragona), Madrid. Trabajos de Prehistoria 8(159).Google Scholar