Skip to main content Accessibility help
×
Home

The Rabassaire Struggle: Long-Term Analysis of a Social and Political Movement

  • Josep Colomé (a1), Jordi Planas (a2), Raimon Soler-Becerro (a3) and Francesc Valls-Junyent (a4)

Abstract

The rabassaire struggle of the late nineteenth and early twentieth centuries represented the most intense unrest in the Catalan countryside since the peasant rebellions of the fifteenth century, and it was one of the main social movements in rural Western Europe in this period. In this article we examine the rabassaire struggle over a period of roughly 150 years. Following Charles Tilly, we understand this social movement as a form of political action, which began in the late eighteenth century, reached maturity in the late nineteenth and early twentieth centuries, and came to an end with the outbreak of the Spanish Civil War. Beyond the organizational changes arising from the shifting social and political circumstances, a new long-term overview can shed light on the continuities of the movement, especially in terms of building a social identity and legitimating its claims and its struggle.

TRANSLATED ABSTRACTS FRENCH – GERMAN – SPANISH

Josep Colomé, Jordi Planas, Raimon Soler-Becerro et Francesc Valls-Junyent. La lutte des rabassaires. Analyse de long terme d’un mouvement social et politique.

La lutte des rabassaires de la fin du dix-neuvième et du début du vingtième siècle représenta les troubles les plus intenses dans la campagne catalane depuis les rébellions paysannes du quinzième siècle, et elle fut l’un des principaux mouvements sociaux en Europe occidentale au cours de cette période. Dans cet article, nous examinons la lutte des rabassaires sur une période d’environ 150 ans. Suivant Charles Tilly, nous comprenons ce mouvement social comme une forme d’action politique qui commença à la fin du dix-huitième, parvint à maturité à la fin du dix-neuvième et au début du vingtième siècle, et prit fin avec l’éclatement de la guerre civile espagnole. Au-delà des changements organisationnels nés des circonstances sociales et politiques changeantes, un nouveau panorama de long terme peut éclairer les continuités de ce mouvement, particulièrement en termes d’élaboration d’une identité sociale et de légitimation de ses revendications et de sa lutte.

Traduction: Christine Plard

Josep Colomé, Jordi Planas, Raimon Soler-Becerro und Francesc Valls-Junyent. Der Rabassaire-Kampf. Langfristanalyse einer sozialen und politischen Bewegung.

Der Rabassaire-Kampf im späten 19. und frühen 20. Jahrhundert war die heftigste Auseinandersetzung im ländlichen Katalonien seit den Bauernaufständen des 15. Jahrhunderts. Außerdem handelte es sich um eine der bedeutendsten sozialen Bewegungen im ländlichen Westeuropa der Zeit. Der Beitrag untersucht den Rabassaire-Kampf über einen Zeitraum von etwa 150 Jahren. Anknüpfend an Charles Tilly begreifen wir diese soziale Bewegung als eine Form des politischen Handelns. Diese begann im späten 18. Jahrhundert, gelangte im späten 19. und frühen 20. Jahrhundert zur Reife und endete mit dem Ausbruch des Spanischen Bürgerkriegs. Eine neue, langfristig angelegte Überblicksdarstellung kann, jenseits der organisatorischen Veränderungen, die sich aus dem Wandel der sozialen und politischen Bedingungen ergaben, die Kontinuitäten der Bewegung erhellen, insbesondere mit Bezug auf den Aufbau einer sozialen Identität und die Legitimierung der von der Bewegung formulierten Forderungen sowie ihres Kampfes.

Übersetzung: Max Henninger

Josep Colomé, Jordi Planas, Raimon Soler-Becerro y Francesc Valls-Junyent. La lucha de los rabassaires. Un análisis de larga duración de un movimiento social y político.

La lucha de los rabassaires de finales del siglo XIX y comienzos del siglo XX representó la protesta social más intensa en el campo catalán desde las rebeliones campesinas del siglo XV. Este conflicto fue uno de los movimientos sociales más importantes en el mundo rural de Europa Occidental en el periodo señalado. En este artículo se examina el conflicto rabassaire a lo largo de un periodo aproximado de 150 años. Siguiendo los supuestos aportados por Charles Tilly, consideramos este movimiento social como una forma de acción política que comenzó a finales del siglo XVIII, alcanzó su madurez a finales del siglo XIX y principios del XX y finalizó con el estallido de la Guerra Civil en España. Más allá de los cambios en la organización del movimiento como resultado de las modificaciones en las circunstancias sociales y políticas, ofrecer una perspectiva de la larga duración puede aportar mayor claridad sobre las continuidades existentes en este movimiento, en especial en lo que se refiere al proceso de construcción de una identidad social y en la legitimación tanto de sus reivindicaciones como de su lucha.

Traducción: Vicent Sanz Rozalén

Copyright

Footnotes

Hide All
*

An earlier version of this article was presented at the international conference “Old and New Worlds: The Global Challenges of Rural History”, Lisbon (Portugal), 27–30 January 2016, V Encontro Rural RePort / XV Congreso de Historia Agraria de la SEHA. The authors are grateful for the comments that they received from the participants at this conference, as well as for the suggestions of two anonymous referees. Financial assistance provided by the Spanish government (HAR2015–69620–C2–1–P and HAR2015–64769–P) and by the Catalan government (2014–SGR–1345) is also gratefully acknowledged.

Footnotes

References

Hide All

1 Giralt, Emili, “El Conflicto ‘Rabassaire’ y la Cuestión Agraria en Cataluña hasta 1936”, Revista de Trabajo, 3 (1964), pp. 5172 . An anthropological approach was published some years later: see Hansen, Edward C., “The State and Land Tenure Conflicts in Rural Catalonia”, Anthropological Quarterly, 42:3 (1969), pp. 214243 .

2 Balcells, Albert, El problema agrari a Catalunya (1890–1936): la qüestió rabassaire (Barcelona, 1968).

3 López Estudillo, Antonio J., “Federalismo y mundo rural en Cataluña (1890–1905)”, Historia Social, 3 (1989), pp. 1732 ; Colomé, Josep, “Las formas tradicionales de protesta en las zonas vitícolas catalanas durante la segunda mitad del siglo XIX”, Noticiario de Historia Agraria, 13 (1997), pp. 125142 ; Pomés, Jordi, La Unió de Rabassaires (Barcelona, 2000); Planas, Jordi, “Acció Agrícola d’Igualada i el conflicte rabassaire (1931–1936)”, Recerques, 66 (2013), pp. 123151 ; Colomé, Josep, “L’ofensiva dels propietaris contra el contracte de rabassa morta a la comarca del Penedès, 1850–1910”, Recerques, 67 (2013), pp. 115140 ; Colomé, Josep, “Conflicto y sociedad en la Cataluña vitícola (1880–1910)”, Historia Social, 83 (2015), pp. 91111 ; Soler, Raimon, “Sindicalismo agrario, movilización social y sociabilidad: la región del Penedès, 1904–1936”, in S. Castillo and M. Duch (eds), Sociabilidades en la Historia. Actas del VIII Congreso de Historia Social (Tarragona, 2015) [CD].

4 Tilly, Charles, Social Movements, 1768–2004 (Boulder, 2004).

5 Ibid., pp. 3–4.

6 Boserup, Ester, The Conditions of Agricultural Growth: The Economics of Agrarian Change under Population Pressure (London, 1965). See Valls-Junyent, Francesc, “Contractació a rabassa morta i conjuntura vitícola a Catalunya, 1720–1850”, Estudis Històrics: Documents de l’Arxiu de Protocols, 15 (1997), pp. 299–234 ; Colomé, Josep, Cucurella, Montserrat, and Valls-Junyent, Francesc, “Poblament i despoblament a la Catalunya vitícola (1760–1910)”, Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, XXI (2010), pp. 137155 .

7 Fradera, Josep M., Indústria i mercat: les bases comercials de la indústria catalana moderna (1814–1845) (Barcelona, 1987); Valls-Junyent, Francesc, La Catalunya atlàntica: aiguardent i teixits a l’arrencada industrial catalana (Barcelona, 2004).

8 Ferrer, Llorenç, Pagesos, rabassaires i industrials a la Catalunya Central (segles XVIII–XIX) (Barcelona, 1987); Colomé, Josep, “Les formes d’accés a la terra a la comarca de l’Alt Penedès durant el segle XIX: el contracte de rabassa morta i l’expansió vitivinícola”, Estudis d’Història Agrària, 8 (1990), pp. 123143 ; Moreno, Belén, La contractació agrària a l’Alt Penedès durant el segle XVIII: el contracte de rabassa morta i l’expansió de la vinya (Barcelona, 1995); idem , “Del cereal a la vinya. El contracte de rabassa morta a l’Alt Penedès del segle XVIII”, Estudis d’Història Agrària, 11 (1997), pp. 3756 ; Giralt, Emili, “El conreu de la vinya”, in idem (ed.), Història Agrària dels Països Catalans. Història Moderna (Barcelona, 2008), pp. 331393 .

9 Emili Giralt, “Introducció”, in Balcells, El problema agrari a Catalunya, pp. 7–16; Giralt, Emili, “La propietat i l’explotació de la terra durant el segle XIX”, in Història de Catalunya (Barcelona, 1982), vol. 5, pp. 3959 ; Colomé, “Les formes d’accés a la terra a la comarca de l’Alt Penedès”; Carmona, Juan and Simpson, James, “The ‘Rabassa Morta’ in Catalan Viticulture: The Rise and Decline of a Long-Term Sharecropping Contract, 1670s–1920s”, The Journal of Economic History, 59:2 (1999), pp. 290315 ; idem , “A l’entorn de la qüestió agrària catalana: el contracte de rabassa morta i els canvis en la viticultura, 1890–1929”, Recerques, 38 (1999), pp. 105124 ; Garrido, Samuel, “Sharecropping was Sometimes Efficient: Sharecropping with Compensation for Improvements in European Viticulture”, The Economic History Review, 70:3 (2017), pp. 977–1003.

10 Ferrer, Llorenç, “Plantar a mitges. L’expansió de la vinya i els orígens de la rabassa morta a la Catalunya Central en el segle XVII”, Recerques, 67 (2013), pp. 3359 .

11 Giralt, “El Conflicto ‘Rabassaire’”; Lluch, Ernest, El pensament econòmic a Catalunya (1760–1840) (Barcelona, 1973).

12 Moreno, , La contractació agrària, p. 181 ; Valls-Junyent, Francesc, La dinàmica del canvi agrari a la Catalunya interior: l’Anoia, 1720–1860 (Barcelona, 1996), pp. 309312 .

13 Montserrat Cucurella and Francesc Valls-Junyent, “Les masies i la creació de nous nuclis de poblament al prelitoral català durant l’expansió vitícola de 1760 a 1890”, I Congrés del món de la masia: passat, present i futur del territori català, IEC-ICEA, Barcelona, 11–13 March 2015.

14 Valls-Junyent, , La dinàmica del canvi agrari, pp. 298300 .

15 Colomé, “Les formes d’accés a la terra”; Moreno, , La contractació agrària, p. 181 ; Valls-Junyent, , La dinàmica del canvi agrari, pp. 309312 .

16 Pujal, Jaime Carrera, Historia política y económica de Cataluña (Barcelona, 1947), vol. IV, pp. 5356 , 67–69.

17 Tilly, Charles, “Contentious Repertoires in Great Britain, 1758–1834”, in Mark Traugott (ed.), Repertoires and Cycles of Collective Action (Durham, NC [etc.], 1995), pp. 1542 .

18 Tello, Enric, “La conflictividad social en el mundo rural catalán, del Antiguo Régimen a la Revolución liberal, 1720–1833”, Historia Agraria, 13 (1997), pp. 89104 .

19 Colomé, Josep et al., “Les cycles de l’économie viticole en Catalogne. L’évolution du prix du vin entre 1680 et 1935”, Annales du Midi. Revue de la France Méridionale, XXXV–281 (2013), pp. 2955 .

20 Giralt, “El Conflicto ‘Rabassaire’”.

21 Coderch, Pablo Salvador, La compilación y su historia. Estudios sobre la codificación y la interpretación de las leyes (Barcelona, 1985).

22 Ressenya en defensa de las vinyas á rabassa morta y modo práctich de amillararlas (Barcelona, 1861).

23 IACSI, Mem. 1877, published in Revista del Instituto Agrícola Catalán de San Isidro, 1.1878.

24 Santamaría, Victorino, La rabassa morta y el desahucio aplicado a la misma (Barcelona, 1878).

25 Colomé, , “L’ofensiva dels propietaris”, pp. 121123 .

26 Alt Penedès County Archive, Notarial Documents, Notary F.J. Fenollosa i Peris, 1873, no. 155.

27 Cited in Ferrer, Llorenç, “Fil·loxera i propietat en una explotació agrícola. El mas Paloma d’Artés (Bages)”, in L. Ferrer et al., Vinya, fil·loxera, propietat i demografia a la Catalunya central (Manresa, 1992), p. 47 .

28 Tilly, Charles, From Mobilization to Revolution (New York, 1978), pp. 143151 .

29 Scott, James C., Weapons of the Weak: Everyday Forms of Peasant Resistance (New Haven, CT, 1985).

30 Colomé, “Las formas tradicionales de protesta”.

31 Shakesheff, Timothy, Rural Conflict, Crime and Protest: Herefordshire, 1800 to 1860 (Woodbridge, 2003), p. 12 .

32 Archive of Alt Penedès, Trials, Misdemeanour Trials, 1893.

33 Crawford, Elizabeth, The Women’s Suffrage Movement: A Reference Guide, 1866–1928 (London, 1999); Puig, Nònit, Què és la Unió de Rabassaires (Barcelona, 1935).

34 Archive of the Spanish Government Delegation in Catalonia (Barcelona), Associations. See also Estudillo, López, “Federalismo y mundo rural”, pp. 1719 .

35 El Panadés Federal, 28 October 1893.

36 Planas, Jordi, Els propietaris i l’associacionisme agrari a Catalunya (1890–1936) (Girona, 2006).

37 Aragay, Amadeu, El problema agrari català (Barcelona, 1933), p. 14 .

38 Planas, Jordi, “State Intervention in Wine Markets in the Early 20th Century: Why was it so Different in France and Spain?”, Revista de Historia Económica – Journal of Iberian and Latin American Economic History, 35:2 (2017), pp. 175206 .

39 Gavignaud-Fontaine, Geneviève, “Les combats du Midi viticole ou le pragmatisme des gauches vigneronnes”, in idem, Caractères historiques du vignoble en Languedoc et Roussillon (Montpellier, 1997), pp. 321361 .

40 Planas, Jordi, “La réponse des petits vignerons à la crise vinicole du début du XXe siècle en Languedoc-Roussillon et en Catalogne: une comparaison”, in Jean-Marc Moriceau and Philippe Madeline (eds), Les Petites Gens de la terre. Paysans, ouvriers et domestiques (Moyen Âge – XXIe siècle) (Caen, 2017), pp. 187192 .

41 Pomés, , La Unió de Rabassaires, pp. 22, 26 .

42 Tilly, Social Movements, p. 13. Under the Second Spanish Republic, Lluís Companys was president of the Catalan autonomous government. After the Spanish Civil War he was arrested in France by the Nazis and executed on Franco’s orders.

43 Pomés, La Unió de Rabassaires.

44 Historical Archive of Tarragona, Associations, file 867; Archive of the Spanish Government Delegation in Catalonia (Barcelona), Associations, file 6,821.

45 Tilly, Social Movements, pp. 12–13.

46 Pomés, Jordi, “La Unió de Rabassaires”, in Borja de Riquer (ed.), Història, Política, Societat i Cultura dels Països Catalans (Barcelona, 1999), vol. 9, p. 167 .

47 The anarcho-syndicalist union CNT carried out a similar protest in 1931, refusing to pay the rents in Barcelona. See Oyón, José Luis, “Mundo obrero, inmigración y radicalismo cenetista en la Barcelona de la dècada de 1930”, Cercles. Revista d’Història Cultural, 18 (2015), pp. 920 .

48 Tarrow, Sidney, “Cycles of Collective Action: Between Moments of Madness and the Repertoire of Contention”, Social Science History, 17:2 (1993), pp. 281307 .

49 “Informe donat al Govern per la Sala de Govern de l’Audiència Territorial de Barcelona, el 18 de juliol de 1932”, de Catalunya, Generalitat, Els contractes de conreu a Catalunya (Barcelona, 1933), pp. 119154 ; Esteve, Manel López, Els fets del 6 d’octubre de 1934 (Barcelona, 2013).

50 La Humanitat, 29 July 1932.

51 Ibid., 7 November 1933.

52 Diari de Sessions del Parlament de Catalunya, 196, 10 July 1934; La Humanitat, 10 July 1934; La Veu de Catalunya, 10 July 1934.

53 Soler, Raimon, “Les eleccions municipals de 1934 a Catalunya”, Segle XX. Revista Catalana d’Història, 8 (2015), pp. 4775 .

54 Pozo, Josep Antoni, La Catalunya antifeixista (Barcelona, 2012).

* An earlier version of this article was presented at the international conference “Old and New Worlds: The Global Challenges of Rural History”, Lisbon (Portugal), 27–30 January 2016, V Encontro Rural RePort / XV Congreso de Historia Agraria de la SEHA. The authors are grateful for the comments that they received from the participants at this conference, as well as for the suggestions of two anonymous referees. Financial assistance provided by the Spanish government (HAR2015–69620–C2–1–P and HAR2015–64769–P) and by the Catalan government (2014–SGR–1345) is also gratefully acknowledged.

Metrics

Altmetric attention score

Full text views

Total number of HTML views: 0
Total number of PDF views: 0 *
Loading metrics...

Abstract views

Total abstract views: 0 *
Loading metrics...

* Views captured on Cambridge Core between <date>. This data will be updated every 24 hours.

Usage data cannot currently be displayed